El bruxisme es defineix com una acció funcional d’apretar, fregar o grinyolar les dents. En la seva presentació nocturna predomina el fregament, per la qual cosa el soroll és el seu principal característica, mentre que en el bruxisme diürn apretar és el més destacat.
Encara que pot persistir al llarg de tota la vida, sol tenir un caràcter intermitent, generalment associats a factors emocionals o psicològics. S’ha suggerit que el bruxisme reflecteix una interacció multifactorial de variables anatòmiques, fisiològiques i psicològiques.
Entre els factors etiològics que poden condicionar l’aparició del bruxisme, destaquen els d’origen genètic (com ocorre en la Síndrome de Rett) i els de caràcter local (com els factors oclusals). El bruxisme és comú en persones amb discapacitat i en diversos desordres psiquiàtrics.
Es distingeixen diversos estadis de severitat sobre la base del grau de destrucció dentària:
- Mínima atrició
- Desgast paral·lel a la superfície *oclusal/*incisal
- Pèrdua de relleu de les cúspides dentàries sense dentina exposada
- Pèrdua de l’anatomia *oclusal amb exposició de la dentina.
