1.- L’ideal, per a qualsevol persona, és fer una dieta dura, com més dura millor. Ara bé, en els pacients discapacitats cal valorar les limitacions individuals.
2.- Agrupar el àpats. Gaudeixen d’una millor salut oral els pacients que viuen en institucions que els que viuen a casa seva. Aquests últims augmenten el nombre d’ingestes, és a dir, fan més visites a la nevera. N’hi ha prou amb esmorzar, dinar, berenar i sopar.
3.- Suprimir el sucre refinat i els seus derivats. Per endolcir es pot optar per sacarina (substituir la cola per una de “light”…). En els pacients discapacitats, seria bo deixar totalment de banda el sucre a partir de mitja tarda.
4.- Intentar mantenir una higiene oral suficient. Si el pacient s’oposa a la manipulació es pot començar raspallant suaument les dents de davant y exteriorment i, mica en mica, anar ampliant el camp d’acció. També es pot començar la neteja amb unes gases i anar guanyant terreny, emprant pastes de dents infantils de gustos agradables… en qualsevol cas, es pot consultar a l’especialista. Si es fa bé, un raspallat al dia de les dents es suficient. En alguns casos pot ajudar l’ús del raspall elèctric (més acceptat en el cas dels nois, acostumats a l’afaitadora elèctrica). Sigui con sigui, i malgrat les reticències, cal insistir en el raspallat ja que, sovint, després de diverses manipulacions, el noi o la noia es mostren més disposats a deixar-se raspallar perquè han comprovat que el raspall és inofensiu.
5.- Quan es forma càlcul (tosca) perquè no s’ha eliminat bé la placa, cal anar a l’especialista. Un símptoma d’acumulació és el sagnat de la geniva. A banda de tractament amb antibiòtic, cal eliminar aquesta placa amb una neteja més profunda d’aquella zona.
6.- Una mínima aportació de fluor.
7.- Visites periòdiques a un especialista, en funció del grau de col•laboració del pacient, aproximadament cada sis mesos en el cas dels discapacitats, i tractament de les incidències que puguin sorgir.
El tractament odontològic de persones amb discapacitats es basa en dues fases. La primera, és deixar aquella boca sana. La segona es mantenir la boca sana, i per aconseguir-ho s’han d’implicar familiars i educadors. El més efectiu, econòmic i que perdurarà en el temps és la prevenció.
Dr. Julián López Jiménez
Dra. Mª José Giménez Prats
Servei d’Odontologia. Hospital del Nen Déu.
