Niño tristeInteressos restringits

Centrar-nos en la motivació del nen. Si li agraden els trens, haurem de centrar en aquest interès i anar introduint a poc a poc altres elements.

Dificultats en l’expressió i comprensió del llenguatge

· Tenen un llenguatge concret. No utilitzar metàfores o dobles sentits.
· Quan li parles, posa’t a la seva altura i assegura’t que t’està fent cas. Dóna-li una mica de temps. Parla-li a poc a poc, amb frases clares i concises.
· Li costa demanar coses als altres. Intenta provocar perquè tingui intenció de comunicar-se. Per exemple, que tingui de demanar la seva joguina favorit a un altre nen.
· Fes preguntes concretes. Ofereix-li unes quantes alternatives com a resposta que puguin orientar. Per exemple: Quina activitat vols fer? Se li mostren dues activitats perquè pugui escollir.
· Per millorar l’expressivitat, Assageu molt les ganyotes, gestos… Pots fer fotos amb diferents expressions facials perquè vagi associant, podeu posar cares davant del mirall.
· Posar les normes socials per escrit, no les entén de forma natural.

Suports visuals

Els suports visuals l’ajuden a entendre què farà i l’anticipació l’ajuda a adaptar-se als canvis d’activitat més fàcilment. Els nens amb autisme són aprenents visuals. Presentar la informació per la via visual i de forma seqüencial.

Organització del temps

· Li vindrà bé que li estructures una mica el temps lliure. Pots marcar un petit temps per fer alguna activitat amb un altre nen. I després ho pots reforçar amb alguna activitat que li agradi molt.
· Sol ser rutinari, si canvies el pla de joc es pot enfadar. Anticipa quan hi haurà un canvi i aporta tota la informació que puguis. Deixa un temps de reacció i assimilació.
· Promoure alternatives a les situacions desestructurades i els esplais, donant-li funcions durant aquests moments o permetent anar a aules del seu interès (biblioteca, sala d’ordinadors…)

Jocs

· El seu joc no és simbòlic, al principi és sensorial.
· Es pot exercitar la imaginació a través del joc amb molt entrenament. Li costa simbolitzar i és molt concret. Podem jugar amb ninots, al principi farà un joc sensorial (per les sensacions que li provoquen els objectes) com tirar una joguina, xuclar, passar-ho per la cara … El seu joc anirà millorant amb molta pràctica.
· Cal ampliar jocs, perquè no es quedi jugant sempre als mateixos jocs i en solitari.
· Ensenyar per escrit o amb una imatge les regles dels jocs: no pot aprendre les normes per imitació. Assignar un company de suport.
· Intenta que vagi assumint els hàbits d’autonomia.
· Intervenir si cal amb el grup classe.
· Tenir en compte les possibles alteracions perceptives i sobrecàrrega sensorial de l’alumne. Pot tenir una extrema sensibilitat als sorolls o al contacte físic i reaccionar inadequadament. Li poden molestar certs sorolls, que li toquem. Disminuir el soroll de l’aula, deixar-lo sortir un moment de la classe…

Anaïs Barcelona Esteban
Psicòloga infanto-juvenil – col. 16.183