L’homeopatia significa tractar amb el semblant, mentre que l’al·lopatia tracta pels contraris. Són dues formes diferents d’abordar la cura del malalt.

L’homeopatia va ser desenvolupada pel Dr. Samuel Hahnemann, un metge nascut a mitjan segle XVIII. Va viure més de 80 anys i, al llarg de la seva vida, va observar i experimentar amb molts remeis elaborats a partir d’un sol producte, anomenat símplex, tal com es troba a la naturalesa, sigui d’origen animal, vegetal o mineral. Preparava aquests remeis diluint una part en alcohol i sacsejant-los repetidament fins a transformar les característiques del símplex.

Aquest símplex, un cop dinamitzat, s’experimentava en persones sanes que el prenien diverses vegades fins que apareixien uns símptomes, els quals es registraven. Aquest procés encara es practica avui en dia per descobrir nous remeis.

L’homeopatia és la segona medicina més popular practicada arreu del món. Està present en 82 països i és adequada per a persones de qualsevol edat i amb qualsevol problema de salut.

No és una medicina complementària, sinó una medicina holística que considera les persones com un tot: física, mental i espiritualment.

Quines malalties tracta l’homeopatia?

L’homeopatia s’utilitza per tractar i curar malalties de tipus inflamatori, infecciós, immunitari, tumoral i crònic, així com les conseqüències de traumes físics o mentals.

Com actua?

Un malalt presenta una sèrie de símptomes associats a la seva malaltia. Prenent un remei que reflecteixi aquests mateixos símptomes, el malalt es cura. Això es deu al fet que dues malalties semblants no poden coexistir al mateix temps, ja que la més intensa no deixa que la més feble es mostri. 

Hahnemann ho il·lustrava així: en una habitació fosca, la llum d’una espelma és visible; però quan surt el sol, la llum de l’espelma esdevé insignificant. De la mateixa manera, els símptomes de la malaltia desapareixen quan el remei homeopàtic, més intens, actua.

Quin és el paper del metge homeòpata? 

El metge homeòpata és responsable de la cura dels malalts. Ha de fer un diagnòstic individualitzat del pacient, tant a nivell nosològic (identificar la malaltia) com medicamentós (determinar quin símplex correspon al pacient). 

Té en compte factors com desencadenants (què millora o empitjora els símptomes) i concomitants (símptomes associats). Per exemple, els nervis abans d’un examen que causen diarrea.

Un cop determinat el remei homeopàtic adequat, el metge decideix la potència i la freqüència (dosi única o repetida). El tractament sempre es fa amb un sol remei. Quan aquest ha complert la seva funció, es valora si cal ajustar la potència o canviar-lo.

A més, es fa un diagnòstic de què s’hauria de tractar primer i de què seria curable o només millorable. Actuant d’aquesta manera, s’evita la cronicitat o l’evolució cap a altres malalties.

Casos d’ús de l’homeopatia i les patologies més comunes que tracta

Es tracten totes les patologies conegudes, amb resultats variables segons si són curables o millorables. Segons Hahnemann, “l’homeopatia serveix per curar i si no es pot curar, serveix per ben viure i ben morir”. 

A falta d’hospitals homeopàtics al nostre país, a diferència de llocs com l’Índia, aquí s’actua principalment com a metges generalistes. És a dir, tractant sobretot les malalties més comunes que es veuen als ambulatoris: 

  • Malalties inflamatòries i infeccioses: mals de cap, conjuntivitis,  otitis agudes o cròniques, problemes de catarro tubàric, adenoides, gastritis, cistitis, de  fet totes les “itis”, de tipus inflamatori o infecciós.  
  • Problemes de pell com dermatitis, berrugues o tumors.
  • Problemes respiratoris com asma, bronquitis i pneumònies.
  • Patologies urinàries com càlculs renals i còlics.
  • Problemes digestius, intoleràncies alimentàries.
  • Malalties òssies, articulars, reuma, artrosi.
  • Problemes sexuals, gonorrea, pòlips, papil·loma, condilomes, temes d’ovulació, de dolors  o disfuncions sexuals, menopàusics… problemes en la lactància, etc.  
  • Trastorns del son, mentals, angoixes, depressions, comportaments que dificulten la vida al pacient o als familiars pròxims, TDH, i molts més.  

En definitiva, és important visitar el metge homeòpata per garantir una salut global, sense cronificacions ni efectes secundaris. L’homeopatia no és una medicina complementària; és una elecció de tractament diferent, una opció de vida. És adequada per a tothom, especialment per a aquells que procuren una alimentació equilibrada, hàbits de vida saludables i una existència lliure de tòxics.