El bruxisme es defineix com una acció funcional d’apretar, fregar o grinyolar les dents. En la seva presentació nocturna predomina el fregament, per la qual cosa el soroll és el seu principal característica, mentre que en el bruxisme diürn apretar és el més destacat.

Encara que pot persistir al llarg de tota la vida, sol tenir un caràcter intermitent, generalment associats a factors emocionals o psicològics. S’ha suggerit que el bruxisme reflecteix una interacció multifactorial de variables anatòmiques, fisiològiques i psicològiques.

Entre els factors etiològics que poden condicionar l’aparició del bruxisme, destaquen els d’origen genètic (com ocorre en la Síndrome de Rett) i els de caràcter local (com els factors oclusals).  El bruxisme és comú en persones amb discapacitat i en diversos desordres psiquiàtrics.

Es distingeixen diversos estadis de severitat sobre la base del grau de destrucció dentària:

• Mínima atrició
• Desgast paral·lel a la superfície *oclusal/*incisal
• Pèrdua de relleu de les cúspides dentàries sense dentina exposada
• Pèrdua de l’anatomia *oclusal amb exposició de la dentina.

Més informació Odontologia

La entrada Bruxisme se publicó primero en Centre Mèdic Nen Déu.

La càries és una malaltia multifactorial en la qual existeixen una sèrie de condicionants, denominats “determinants de les càries”, que poden influir en la pèrdua de la substància mineral i en la velocitat d’aparició de les lesions. Els factors més importants que determinen els canvis microbians (microbiota cariogènica) són l’excés de sucre en la dieta (substrat cariogènic) i les reduccions importants del flux salival (hoste susceptible).

Més informació Odontologia

La entrada Càries se publicó primero en Centre Mèdic Nen Déu.

(mal alè, mala olor bucal)

El principal factor etiològic de la halitosi correspon als compostos volàtils del sulfur alliberats pels bacteris de la placa, que colonitzen fonamentalment el dors lingual i les bosses periodontals. Encara que cert grau de halitosi és comú en persones saludables particularment després de dormir (alè matinal), i molts aliments i begudes també poden causar halitosi -una cosa òbvia en el cas d’alls, cebes o salsa curri-, una higiene oral deficient afavoreix l’aparició de halitosi, especialment quan aquesta coexisteix amb qualsevol procés infecciós oral, incloent:

• Gingivitis
• Periodontitis
• Abscessos dentals
• Alveolitis seques (després d’una exodoncia)
• Sinusitis
• Amigdalitis

Excepcionalment, la halitosi pot deure’s a causes d’origen extraoral, com:

• Diabetis
• Problemes pulmonars
• Insuficiència renal severa
• Malaltia hepàtica
• Alteracions psiquiàtriques (halitosi delusòria)

L’abordatge de la halitosi inclou el tractament de la causa, el consell dietètic i una higiene oral adequada, incorporant la neteja de la llengua i les mucoses, i valorant la conveniència de l’ús rutinari d’antisèptics.

Més informació Odontologia

La entrada L’halitosi se publicó primero en Centre Mèdic Nen Déu.

La entrada Psicologia: Teràpia Breu Estratègica se publicó primero en Centre Mèdic Nen Déu.

La entrada Et rentes bé les dents? se publicó primero en Centre Mèdic Nen Déu.

Eficàcia comprovada en 4 mesos de tractament.

Per a més informació preguntar al Servei de Psicologia Infanto Juvenil.

93 435 68 86

La entrada Mètode Glifing se publicó primero en Centre Mèdic Nen Déu.

La entrada El poder de la paraula se publicó primero en Centre Mèdic Nen Déu.

La entrada Prevenir és curar se publicó primero en Centre Mèdic Nen Déu.

2.- Agrupar el àpats. Gaudeixen d’una millor salut oral els pacients que viuen en institucions que els que viuen a casa seva. Aquests últims augmenten el nombre d’ingestes, és a dir, fan més visites a la nevera. N’hi ha prou amb esmorzar, dinar, berenar i sopar.

3.- Suprimir el sucre refinat i els seus derivats. Per endolcir es pot optar per sacarina (substituir la cola per una de “light”…). En els pacients discapacitats, seria bo deixar totalment de banda el sucre a partir de mitja tarda.

4.- Intentar mantenir una higiene oral suficient. Si el pacient s’oposa a la manipulació es pot començar raspallant suaument les dents de davant y exteriorment i, mica en mica, anar ampliant el camp d’acció. També es pot començar la neteja amb unes gases i anar guanyant terreny, emprant pastes de dents infantils de gustos agradables… en qualsevol cas, es pot consultar a l’especialista. Si es fa bé, un raspallat al dia de les dents es suficient. En alguns casos pot ajudar l’ús del raspall elèctric (més acceptat en el cas dels nois, acostumats a l’afaitadora elèctrica). Sigui con sigui, i malgrat les reticències, cal insistir en el raspallat ja que, sovint, després de diverses manipulacions, el noi o la noia es mostren més disposats a deixar-se raspallar perquè han comprovat que el raspall és inofensiu.

5.- Quan es forma càlcul (tosca) perquè no s’ha eliminat bé la placa, cal anar a l’especialista. Un símptoma d’acumulació és el sagnat de la geniva. A banda de tractament amb antibiòtic, cal eliminar aquesta placa amb una neteja més profunda d’aquella zona.

6.- Una mínima aportació de fluor.

7.- Visites periòdiques a un especialista, en funció del grau de col•laboració del pacient, aproximadament cada sis mesos en el cas dels discapacitats, i tractament de les incidències que puguin sorgir.

El tractament odontològic de persones amb discapacitats es basa en dues fases. La primera, és deixar aquella boca sana. La segona es mantenir la boca sana, i per aconseguir-ho s’han d’implicar familiars i educadors. El més efectiu, econòmic i que perdurarà en el temps és la prevenció.

Dr. Julián López Jiménez
Dra. Mª José Giménez Prats
Servei d’Odontologia. Hospital del Nen Déu.

La entrada Consells bàsics per mantenir una boca sana en pacients discapacitats se publicó primero en Centre Mèdic Nen Déu.

El mecanisme d’acció del tabac és tant a nivell local, a causa de la irritació de les mucoses produïdes pel fum, com a nivell sistèmic, a causa de l’alteració de les defenses de l’individu.

Les lesions que es produeixen són degudes a la seva composició de més de 4.000 toxines entre les que s’inclou la nicotina, el monòxid de carboni, nitrosamines, benzens, aldehids i cianur d’hidrogen.

Aquestes substàncies també produeixen alteracions dels teixits de la cavitat oral:

· Lesions orals precanceroses: Leucoplàsia, eritroplàsia o queratosis.
· Càncer oral: carcinoma de cèl·lules escamoses o carcinoma berrugós.
· Malalties periodontals: augment del dipòsit de placa i càlcul, isquèmia, recessió gingival o pèrdua òssia alveolar.
· Càries radicular.
· Periimplantitis i mucositis.
· Halitosi.
· Alteracions del gust.
· Tincions de dents i restauracions.

El tabaquisme influeix en la salut oral de l’individu, afectant negativament el resultat de gairebé tots els procediments terapèutics realitzats en la cavitat oral.

A més, el seu efecte és dosi depenent, ja que l’efecte produït depèn de la quantitat de tabac consumida.

ALTERACIONS ORALS PRODUÏDES PEL CONSUM DE TABAC

A) MALALTIA PERIODONTAL O PERIODONTITIS (anomenada vulgarment “Piorrea”)

La malaltia periodontal és una patologia de la cavitat oral que cursa amb una inflamació de les genives normalment causada per acumulació de placa que va associada a una pèrdua irreversible de l’os de suport de la dent.

A causa de l’efecte del consum de tabac en les defenses de l’individu, un pacient fumador té molt més risc de patir periodontitis i pèrdues dentals que uno no fumador.

A més, està demostrat que en els pacients fumadors es produeix un major acumulació de carrall o “tosca”.

La nicotina disminueix el sagnat de les genives a causa del seu efecte d’estrenyiment dels vasos sanguinis, la qual cosa pot emmascarar la patologia i fer creure al pacient que les seves genives estan sanes, encara que no sigui així.

B) PERIIMPLANTITIS I PÈRDUA DE L’IMPLANT DENTAL

La periimplantitis és una inflamació de la geniva que cursa amb pèrdua irreversible d’os de suport al voltant de l’implant dental.

Els pacients fumadors i amb mala higiene oral tenen més risc de patir aquesta malaltia per la qual cosa hem de ser conscients que l’implant s’ha de cuidar encara més que la dent.
 
A més, està demostrat que els pacients fumadors tenen més risc de perdre precoçment un implant dental ja que el procés d’integració de l’os a l’implant es pot veure alterat. Aquesta alteració pot estar relacionada amb la deficient cicatrització que produeix el tabac després de qualsevol cirurgia.

C) CÀNCER ORAL I LESIONS PRECANCEROSES

El consum de tabac està relacionat amb el carcinoma de cèl·lules escamoses o càncer oral. Els pacients fumadors tenen de 3 a 5 vegades més risc de patir càncer oral que els que no ho són. Aquest risc és encara més gran si va associat a un consum abusiu d’alcohol.

Les lesions precanceroses solen ser blanquinoses i poden aparèixer en diferents parts de la cavitat oral com poden ser la llengua, els llavis, el sòl de la boca, la cara interna de la galta, la geniva o el paladar.

Espanya és el país d’Europa amb major incidència d’aquest tipus de càncer pel que és realment necessari estar alerta a la detecció precoç d’aquest tipus de patologies.

CONSIDERACIONS FINALS

El millor consell que se li pot donar al pacient és deixar de fumar.

Així doncs, el paper d’un bon odontòleg és de vital importància per a tractar de motivar els seus pacients a reduir i/o abandonar de forma definitiva el consum de tabac.

Dr. Pol Abellaneda Pérez
Odontòleg – col. 7.211

La entrada Tabaquisme i salut oral se publicó primero en Centre Mèdic Nen Déu.